HISTORIA DE LA MINA NOVA DE COLL DE PRADELL I EL SEU TREN MINER.

L'antic traçat ferroviari miner, que l’Associació Trens Miners Turístics, esta recuperant i te en funcionament, no te una historia molt extensa, però no per això menys interessant. 

Vista general de la plaça de la mina

La historia comença al voltant dels anys 40’, quan CARBONES MARI, S.A. de Guardiola de Berguedà, formada pels senyors Ricard Puig de Gironella, Coromines de Puig-reig i Juli Cardona i Obiols, que tambe explotaven les mines de Enriqueta, Coll de Pradell, i del Mari, lloguen els drets d’explotació de una part de la concessió minera anomenada Eleodora Duse, i registrada amb el nombre 11965, per CARBONES DE BERGA, S.A., a l’indret de Coll de Pradell al terme municipal de Vallcebre, i ubicada a la cota 1624,5 sobre el nivell del mar, al senyor Josep Antoni Pujol de la Pobla de Lillet, titular d’aquesta.

El primer descarregador 1948

A l’any 1947, s’inicien els treballs de perforació de la mina, i es comença l’extracció de carbó a peu de la mina, però la ubicació del descarregador, fa molt complicat l’accés dels camions, i especialment durant l’hivern.
Per aquest motiu l’empresa, decideix construir-hi un nou descarregador en un indret mes adient per les tasques de carrega i descarrega dels camions, això motivarà la prolongació del traçat ferroviari en mes de quatre-cents metres, que es la distancia que separa la mina del nou descarregador, obligant a la perforació d’un túnel de uns cinquanta metres i mitjançant explosius, obrir un pas en la paret de roca per tal d’accedir-hi al nou descarregador.
Aquest ferrocarril, fou construït amb barres de carril de 4 metres, i 7 Quilograms/ metre, i fitxat a travesses de pi, mitjançant escarpies, i assentat directament sobre el terreny, i amb una amplada de via de 600 mm. El moviment de les vagonetes, es realitzava amb mules, en tot el seu recorregut, restant en servei a principis de 1950.

El nou descarregador 1952

Durant els anys de funcionament, arribaren a treballar, en la mina, mes de 250 persones, en gran part degut, a que els anys de funcionament, que eren els anys de la postguerra civil espanyola, el treball dins la mina, comptabilitzava com a servei militar que en aquell temps era obligatori, això permetia a moltes persones evitar d’anar-hi a fer el servi militar, per això al municipi se la coneixia com a “mina de quintes”.
Cap mitjans dels anys 50, la empresa entra en fallida i els miners constitueixen una cooperativa, per tal de continuar amb la extracció de carbó, arribat al límit de la concessió, es decideix obrir un pla inclinat, dins la mina per accedir-hi a les capes de carbó, situades per sota de la galeria principal.

Imatges del nou descarregador

Però finalment el 23 de Juliol de 1962, es tanca definitivament la mina, finalitzant així els primers 15 anys de la historia d’aquesta petita mina, durant el seu funcionament van ocorre dos accidents mortals, però cap d’ells dins la mina.
El 7 de desembre de 1949, durant les obres de perforació del túnel, que serviria pel pas del ferrocarril, en Josep Puig i Riu veí de Gironella, va morir per l’explosió retardada d’un cartutx de dinamita, quan s’apropava per retirar-ho, sent la primera víctima mortal.

El camió accidentat

El 27 de gener de 1951, Salvador Reig i Vilaró veí d’Olvan, escrivent de la mina, moria al precipitar-se, el camió en que viatjava, conjuntament amb el conductor i l’acompanyant els quals salvaren la vida en saltar del camió a temps, l’accident va ocórrer, en relliscar sobre una capa de gel, al seu pas pels Graus, fou la darrera víctima de la mina.
Durant uns anys la mina i els seu entorn, resta abandonats, així com els carrils, fins que als anys setanta entra a formar de la concessió minera a cel obert de Tumi i Coll de Pradell, per part de CARBONES DE BERGA, a finals dels anys setanta l’Ajuntament de Vallcebre fa una captació d’aigua, dins la galeria principal de la mina, això, comportarà l’extracció dels antics carrils, ja que s’utilitzarà el antic traçat ferroviari miner per passar la canalització, d’aquesta desaparició es salvarà un petit tram de 9 metres i els situats dins la mina.

Les restes del traçat ferroviari miner, 1996

Cap a principis dels anys 80, les excavadores comencen les tasques d’extracció del cel obert de Tumi i Coll de Pradell, i tot i que la de Tumi estan a mes d’un quilòmetre de la bocamina, tard o d’hora arribaran, el de Coll de Pradell aviat arriben a les capes superiors explotades per l’antiga mina, la qual cosa fa preveure que la galeria principal desapareixerà sota l’avançament de les excavadores.
A mitjans dels 80’ un ordre ministerial, obliga a finalitzar tots els treballs d’extracció de carbó de CARBONES DE BERGA, inclosos els dels mencionats cels oberts, això lliurarà a la mina i al seu entorn de la seva destrucció total, avui dia encara es molt evident l’impacte ambiental, ocasionat per les extraccions de cel obert. Passants uns anys mes de abandonament, fins que a principis dels anys 90, una esllavissada del camí vell de Vallcebre a Saldes, a causa del cel obert de Tumi, obligarà a desfer la plaça del nou descarregador, per tal habilitar un nou camí, d’accés, aquests treballs faran desapareixia uns 80 metres de la traça de l’antic tren miner, propers al descarregador.

1998 treballs en la via.

Tornaran a passar uns anys mes d’abandonament, fins que l’any 1996, un grup de gent amant del ferrocarril i les mines, recorrent les restes del traçat i encara que el traçat denota el temps de abandonament transcorregut, es fa adonar-se que l’indret ben mereix la seva recuperació.
Primerament es parla amb l’Ajuntament de Vallcebre, per exposar la proposta de recuperació de l’indret, i conèixer així el seu parer, el qual es positiu, seguidament es parla amb els propietaris, als quals també els agrada la iniciativa, davant d’això es decideix crear l’Associació Trens Miners Turístics.  

Treballs de neteja de l'entrada al tunel, 2001.

A l’estiu de 1997 comencen les primeres tasques de recuperació del traçat, amb l’ajut de Camps de treballs, de la secretaria de la Joventut de Generalitat de Catalunya, els tècnics de Cremallera de Núria, Carbonífera del Ebro, Carbones Pedraforca, Carbones de Berga, col·laboradors, empreses i els membres de l’associació. L’entrada en escena d’aquesta associació comporta que any darrera any es vagin recuperant diferents trams de l’antiga traça del tren miner que restaven desaparegudes, les tasques comporten l’extracció de terres per tal d’aconseguir la anivellació necessària, per anar col·locant la via, que permetrà la circulació de les locomotores i del diferents vagons tan pel transport de materials com dels viatgers.

Primers treballs  al traçat, 1997.

Durant aquest anys la recuperació operativa del desaparegut traçat a suposat, la construcció de tres murs de contenció, una coberta de protecció de l’entrada del túnel, la neteja del mateix, la anivellació de tot el traçat, la col·locació de mes de 18.000 quilos de carrils, mes de 500 travesses de roure, mes de 2800 tirafons, i mes de 50 tones de terres, ames del material que s’hi a estat recuperant d’altres mines (locomotores, vagons, etc), i tot això a estat possible gracies a l’esforç dels mes de 600 nois i noies dels diferents Camps de treball, als diferents col·laboradors, als membres de l’associació, i entitats publiques i privades, que han apostat pel la recuperació d’aquest petit troc de historia.  

El tren miner circulant sobre el barranc, 2010

Actualment, la via ja arriba a la mina, però la tasca continua, i s’està treballant en la reconstrucció de la mina, i el seu accés a l’interior, així com en la prolongació de mes de 600 metres de via, per accedir-hi a l’edifici de tolves nou, on es recuperarà i restaurarà per tal de ser el lloc de recepció del visitants del tren miner.
Actualment l'associació disposa de 4 locomotores, i mes de 40 vehicles ferroviaris de mina, per realitzar l'explotació del traçat ferroviari recuperat.